L’associaci\u00f3 de joves gitanos de Gr\u00e0cia es preparava per a un Dia Internacional del Poble Gitano<\/strong>,\n que se celebra cada 8 d’abril, molt diferent i internacional. Havien \npreparat un programa d’actes i activitats per posar en valor la seva \ncomunitat, de la mateixa manera que altres organitzacions arreu de \nBarcelona i Catalunya, a m\u00e9s d’un viatge a Auschwitz. Per\u00f2 la crisi \nsanit\u00e0ria derivada dels estralls que est\u00e0 provocant el virus SARS-CoV-2<\/strong>, que causa la malaltia de la Covid-19<\/strong>, far\u00e0 que l’associaci\u00f3 celebri el 8 d’abril d’una forma ins\u00f2lita<\/strong>. Concretament, repartiran menjar a fam\u00edlies necessitades de Gr\u00e0cia i Hostafrancs<\/strong> (Sants-Montju\u00efc), segons explica el seu president, Ricard Valent\u00ed, conegut com a Ricardet<\/em>. <\/p>\n\n\n\n Mercabarna ha fet una donaci\u00f3 de menjar perqu\u00e8 es pugui repartir a \nllars, gitanes o no, de Gr\u00e0cia i Hostafrancs. Fa dues setmanes van \nengegar el projecte, que va cristal\u00b7litzar la setmana passada, quan \nmembres de l’associaci\u00f3 van portar aliments donats pel Rebost Solidari de Gr\u00e0cia<\/strong>\n a una trentena de nuclis familiars entre dimecres i divendres. Ara \nValent\u00ed encap\u00e7ala de nou una comitiva que pret\u00e9n ajudar a qui m\u00e9s ho \nnecessita. \u00abEl problema \u00e9s que no es pot sortir a treballar\u00bb<\/strong>, afirma, introduint les problem\u00e0tiques que la comunitat gitana pateix durant la quarantena.<\/p>\n\n\n\n El director-gerent de la Federaci\u00f3 d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC)<\/strong>, Pedro Aguilera, ressalta que la FAGIC s’ha posat en contacte amb les entitats per portar a terme la distribuci\u00f3. El regidor de Cs Paco Sierra<\/strong> va fer d’intermediari entre Mercabarna i la FAGIC perqu\u00e8 les entitats federades poguessin obtenir les donacions d’aliments. Aquesta iniciativa es repetir\u00e0 cada dimecres, si tot va b\u00e9, fins al \u00absetembre o l’octubre\u00bb, segons Aguilera. Est\u00e0 content perqu\u00e8 acaba de parlar amb un regidor de Sants-Montju\u00efc per fer possible el repartiment de menjar a Hostafrancs.<\/p>\n\n\n\n \u00abEls problemes per al poble gitano s\u00f3n els mateixos que per a tothom, per\u00f2 agreujats perqu\u00e8 est\u00e0 sobrerepresentat en la pobresa\u00bb<\/strong>, analitza el coordinador de Barcelona de la fundaci\u00f3 Secretariat Gitano, Miquel \u00c0ngel Roman. \u00abMolta gent s’ha quedat sense cap ingr\u00e9s de la nit al dia\u00bb<\/strong>, alerta el director-gerent de la FAGIC.<\/p>\n\n\n\n \u00abLa majoria de la comunitat gitana viu al dia\u00bb<\/strong>, aprofundeix el portaveu de l’associaci\u00f3 gitana de Bon Pastor (Sant Andreu), Juan Jos\u00e9 Fajardo. El modus vivendi<\/em> de\n les fam\u00edlies gitanes passa, sovint, per la \u00abvenda ambulant\u00bb, tal com \nafegeix la fundadora de l’associaci\u00f3 per a la formaci\u00f3 i la cultura de \nla dona gitana a Hostafrancs, Marina Heredia. Aix\u00ed, algunes llars \ngitanes es guanyen la vida comprant i venent ferralla, amb la venda ambulant de roba o aliments i comprant i venent peces d’automoci\u00f3 o cotxes<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n Miquel \u00c0ngel Roman precisa que molts\u00a0cotitzen a la seguretat social i que, per tant, tenen dret a prestacions econ\u00f2miques per passar el confinament. D’altres, per\u00f2, fan feines que no estan incloses en aquelles que tenen dret a ajudes, com ara la venda ambulant en cooperatives. El coordinador de Barcelona del Secretariat Gitano puntualitza, de tota manera, que la gitana \u00e9s una \u00abcomunitat diversa\u00bb. A Catalunya viuen uns 75.000 gitanos<\/strong>, segons dades del Pla Integral del Poble Gitano (PIPG).\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00abFer la ferralla\u00bb<\/strong> \u00e9s la forma que tenen algunes \nfam\u00edlies gitanes de guanyar-se la vida. Consisteix a comprar peces de \nferralla de rebuig a tallers industrials, carregar-les a un vehicle i \nvendre-les una mica m\u00e9s cares a la ferralleria, segons exposa el \npresident de l’associaci\u00f3 Carabuts\u00ed, Samuel Garc\u00eda, conegut com a Sam<\/em>.\n Aquesta activitat, com la venda ambulant, \u00e9s impossible degut al \ncontext de quarantena. \u00abLes fam\u00edlies estan gastant els diners \nestalviats\u00bb, lamenta Ricardet <\/em>Valent\u00ed. \u00abAlguns ho estan comen\u00e7ant a passar malament\u00bb<\/strong>, expressa, preocupat, Juan Jos\u00e9 Fajardo.<\/p>\n\n\n\n Sam\u00a0<\/em>justifica la decisi\u00f3 d’alguns membres de la comunitat gitana de quedar-se al marge de feines assalariades per la llibertat que els dona. \u00abEns agrada ser m\u00e9s lliures a l’hora de treballar\u00bb, comenta. Matisa, per\u00f2, que la tend\u00e8ncia est\u00e0 canviant i que cada vegada hi ha m\u00e9s gitanos que opten per altres vies de guanyar-se la vida.\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00abLa majoria no va estudiar quan havia de fer-ho\u00bb, opina Marina Heredia, a qui els seus propers anomenen Conguita<\/em>. El confinament, creu, est\u00e0 comportant problemes \u00abecon\u00f2mics\u00bb per a moltes fam\u00edlies. \u00abLa coseta <\/em>est\u00e0 molt malament\u00bb<\/strong>,\n diu en diverses ocasions durant una conversa telef\u00f2nica. Reivindica el \npaper de l’associaci\u00f3 que va fundar fa dos anys, que intenta conscienciar les mares de la import\u00e0ncia que els fills estudi\u00efn<\/strong> per tenir un futur. Confia en la resili\u00e8ncia de la comunitat gitana: \u00abSom uns supervivents i uns lluitadors\u00bb. <\/strong><\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed doncs, la dedicaci\u00f3 a feines no qualificades prov\u00e9, en part, per\n la manca de formaci\u00f3. La falta d’estudis, que es va reduint \nprogressivament segons coincideixen tots els actors de la comunitat \nconsultats, ve del tracte rebut durant la dictadura, segons recorda Juan\n Jos\u00e9 Fajardo, de l’associaci\u00f3 gitana de Bon Pastor. L’informe Foessa<\/a>\n de 2019 mostra que el 12,5% de les fam\u00edlies gitanes enquestades tenia \nalgun membre de 3 a 15 anys no escolaritzat o un de 16 a 18 que ni \nestudiava ni treballava. <\/p>\n\n\n\n Fajardo narra com als anys 60 es van crear guetos on convivien \ndesenes de fam\u00edlies gitanes, cosa que va portar a conflictes. \u00abAl poble \ngitano se l’ha de tractar d’una forma diferent\u00bb, demana. \u00abVivim en una crisi permanent\u00bb<\/strong>, deplora, i comenta que els indicadors econ\u00f2mics que surten \u00aba la televisi\u00f3\u00bb no els afecten perqu\u00e8 la seva situaci\u00f3 \u00e9s \u00fanica.<\/p>\n\n\n\n El coordinador de Barcelona de la fundaci\u00f3 Secretariat Gitano, Miquel \u00c0ngel Roman, exposa que la falta d’ingressos i la falta de menjar per a algunes fam\u00edlies s\u00f3n problemes que pateix la comunitat en aquest context, per\u00f2 no els \u00fanics. S’afegeix l’escletxa digital<\/strong>, que allunya alguns nuclis familiars de l’acc\u00e9s a tr\u00e0mits administratius necessaris per tenir acc\u00e9s a ajudes socials per afrontar la crisi.\u00a0<\/p>\n\n\n\n La fam\u00edlia \u00e9s la instituci\u00f3 m\u00e9s important per als gitanos.<\/strong>\n Cuidar dels m\u00e9s grans i ajudar-se els uns als altres \u00e9s una \ncaracter\u00edstica que, si b\u00e9 es dona a la gran majoria de la societat, \u00e9s \nessencial per a la comunitat que avui celebra el seu dia internacional. I\n en aquests dies de necessitat i dificultats, la fam\u00edlia podria ser, m\u00e9s\n que mai, vital. Per\u00f2 el confinament ho complica. \u00ab\u00c9s humiliant\u00bb<\/strong>, admet Samuel Garc\u00eda, de l’associaci\u00f3 Carabuts\u00ed, integrada en la fundaci\u00f3 Tot Raval. <\/p>\n\n\n\n Sam<\/em> canvia el to de veu quan parla de la fam\u00edlia. \n\u00abImpot\u00e8ncia\u00bb i \u00abhumiliaci\u00f3\u00bb s\u00f3n les dues paraules que utilitza per \ndescriure les sensacions que t\u00e9 des de fa setmanes. Lamenta que la mare est\u00e0 ingressada a l’Hospital Cl\u00ednic per Covid-19.<\/strong>\n \u00abSe m’est\u00e0 fent una eternitat\u00bb, reconeix. A m\u00e9s, voldria ajudar la \ngermana i l’\u00e0via, per\u00f2 com vivien amb la mare no les pot visitar pel \nrisc de contagi. \u00abNo puc ajudar-la [la germana], i aix\u00f2 em mata\u00bb<\/strong>, assegura, abatut. \u00abSempre ens refugiem en la fam\u00edlia, i el fet de no poder fer companyia \u00e9s molt cruel\u00bb, remata.<\/p>\n\n\n\n La proximitat amb la fam\u00edlia \u00e9s, segons remarca el portaveu de \nl’associaci\u00f3 de gitanos de Bon Pastor, el motiu pel qual no tenen els \nseus avis a resid\u00e8ncies<\/a>,\n cosa que evita a la comunitat la por i l’angoixa que viuen molts fills i\n nets aquests dies. Per\u00f2 tamb\u00e9 fa que pateixin per la impossibilitat \nd’acompanyar familiars en moments dif\u00edcils. \u00abAvui [dimarts 7 d’abril] han enterrat una cosina germana\u00bb<\/strong>, narra Juan Jos\u00e9 Fajardo. \u00abHi han pogut anar quatre familiars\u00bb, diu. La cosina germana tenia tres filles. El dolor per les morts en soledat pel coronavirus<\/a> colpeja moltes fam\u00edlies de Barcelona i de Catalunya. <\/p>\n\n\n\n No poder estar a prop de la fam\u00edlia per acompanyar en aquest tr\u00e0ngol \n\u00e9s un cop per als gitanos. \u00ab\u00c9s de les coses que m\u00e9s ens est\u00e0 costant\u00bb, \nconfessa Fajardo. Quan mor alg\u00fa de la fam\u00edlia, el ritual del poble gitano marca que s’ha de vetllar el cos tota la nit anterior a l’enterrament<\/strong>,\n per\u00f2 el confinament impedeix aquesta tradici\u00f3. La mort de la cosina \ngermana est\u00e0 sent, doncs, un moment dif\u00edcil per a Fajardo: \u00abM’estan \ncostant molt aquests dies\u00bb. <\/p>\n\n\n\n Les fam\u00edlies, per\u00f2, segueixen unint forces per passar l’obstacle del coronavirus. La dona de Juan Jos\u00e9 Fajardo, segons ressalta ell mateix, fa pa cada dia i el comparteix amb membres de la fam\u00edlia. A m\u00e9s, ha cosit mascaretes per a tots. \u00ab\u00c9s un col\u00b7lectiu amb caracter\u00edstiques molt interessants pel que fa a la xarxa solid\u00e0ria familiar i ve\u00efnal\u00bb, apunta el coordinador de Barcelona del Secretariat Gitano, Miquel \u00c0ngel Roman.<\/p>\n\n\n\n L’associaci\u00f3 de joves gitanos de Gr\u00e0cia no \u00e9s l’\u00fanica que aquests \ndies dona un cop de m\u00e0 a membres de la comunitat que ho necessiten. La \nFederaci\u00f3 d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) ha engegat el \nprojecte 100×100, amb qu\u00e8 es marca l’objectiu de destinar 10.000 euros<\/strong>\n a la compra d’aliments per a les fam\u00edlies necessitades, segons explica \nel director-gerent de l’entitat. La meitat del pressupost el va aportar \nla FAGIC, ja que l’anava a dedicar al Dia Internacional del Poble Gitano\n i totes les activitats s’han susp\u00e8s. La recaptaci\u00f3 per arribar als \n10.000 euros est\u00e0 gaireb\u00e9 completada, ja que han rebut uns 4.000 euros \nen donatius. \u00abNo hi ha millor celebraci\u00f3 [del Dia Internacional del Poble Gitano] que dedicar el pressupost a les fam\u00edlies\u00bb<\/strong>, es felicita Aguilera. <\/p>\n\n\n\n La FAGIC s’ha posat en contacte amb les associacions federades perqu\u00e8 localitzin les fam\u00edlies que necessiten el menjar. Per aix\u00f2, associacions com Carabuts\u00ed estan tramitant sol\u00b7licituds per obtenir vals de 50 euros al bon\u00c0rea per donar-los a les llars que ho precisen. Samuel Garc\u00eda, el president de Carabuts\u00ed, ressalta que tamb\u00e9 estan en contacte amb bancs d’aliments per facilitar l’assist\u00e8ncia. La FAGIC ha comprat 200 targetes per destinar a fam\u00edlies, que les podran utilitzar als supermercats bon\u00c0rea. A m\u00e9s, el Secretariat Gitano ha habilitat diverses formes de pagament perqu\u00e8 tothom que vulgui pugui fer\u00a0donacions<\/a>\u00a0a un fons d’emerg\u00e8ncia per ajudar fam\u00edlies necessitades.\u00a0<\/p>\n\n\n\n\u00abViure al dia\u00bb, un problema afegit<\/h4>\n\n\n\n
La ferralla, paralitzada<\/h4>\n\n\n\n
La \u00abhumiliaci\u00f3\u00bb de no poder estar amb la fam\u00edlia<\/h4>\n\n\n\n
10.000 euros destinats a menjar per a fam\u00edlies necessitades<\/h4>\n\n\n\n